buy lasix http://all-treatment.org/buy-levitra-vardenafil/ http://all-treatment.org/buy-viagra-sildenafil-citrat/ isotretinoin online buy cialis online
Comentaris tancats a NINGÚ NEIX ENSENYAT. Que faig si…?
26 jul. 2007

NINGÚ NEIX ENSENYAT. Que faig si…?

Author: oriac | Filed under: General

En la nostra societat la capacitat d’aprenentatge és un valor, però tan important com la capacitat, que al cap i a la fi cadascú té la que pot, és l’actitud en relació als nostres coneixements.

Cada cop més persones comprenen que no ens hem d’avergonyir de tot allò que no sabem, i que és propi de persones intel·ligents poder-se qüestionar les coses, revisar aquelles impressions que fa temps vam donar per bones i que potser no eren del tot exactes.

En definitiva, és allò que ens diuen les àvies que ningú no neix ensenyat. Aplicant aquesta filosofia a la realitat de l’ús de la llengua catalana, aviat ens adonem que els qui estan fent cursos per millorar la seva competència en la llengua catalana no són pas els únics que tenen un aprenentatge a fer. Perquè no tots els aprenentatges, diguem-ho de passada, consisteixen a memoritzar i a fer exercicis. N’hi ha que afecten els hàbits o la manera de percebre i explicar la realitat quotidiana que ens envolta.

A vegades és bo aturar-se, observar amb esperit crític, reflexionar i potser preguntar, demanar ajuda a algú que hi pugui entendre. Per això resulta molt útil un petit llibret que acaba d’editar la Plataforma per la Llengua amb el títol Què faig si…? Si teniu ocasió de llegir-lo, comprovareu que és una lectura que ocupa poca estona però que ens ajuda a revisar alguns tòpics molt estesos. Sabeu, per exemple, d’on ve la idea que respondre en català a una persona que s’expressa en castellà és de mala educació o si més no de poca cortesia?

Us heu plantejat mai si us incomoda parlar en català a un castellanoparlant que us entén? Sou conscients que hi hagi algun tipus de conflicte psicològic que expliqui aquesta incomoditat? Us havíeu plantejat mai que parlar en català a una persona que fa poc que és entre nosaltres no és una manera de fer-li la guitza sinó una manera de donar-li la benvinguda i de facilitar-li la integració? La nostra vida quotidiana és plena de situacions que ens porten a triar alguna de les llengües que sabem.

Potser no decidim el mateix davant d’un client que davant de l’Administració. Potser no sabem com actuar quan ens truca una companyia de telecomunicacions o alguna altra empresa i ens demana que responguem en castellà o quan un cambrer ens diu que fem la comanda en castellà perquè si no és així no ens pot atendre.

Segurament el més senzill per a la comunicació és passar a la llengua de l’interlocutor, però no és el més responsable. I si el comercial ens diu que truca des de l’estranger, què canvia? Aquestes i moltes altres qüestions són les que ens planteja el llibre de la Plataforma per la Llengua.

Són trenta-cinc punts en què es van desglossant diversos casos i situacions possibles. El llibre no diu res que no ens soni. Una lectura hàgil l’enllesteix aviat.

Tanmateix, és una excel·lent ocasió per reflexionar sobre la nostra actitud individual, per comprovar si els dubtes que hi llegim són també els nostres dubtes. D’altra banda, hi trobarem també algunes dades que segurament ens ajudaran a desempallegar-nos de certs prejudicis, com aquell que diu que parlem una llengua minoritària, sense adonar-nos que no considerem minoritàries llengües que tenen menys parlants únicament perquè corresponen a un Estat diferent.

O com aquell altre que diu que a Catalunya es parlen dues llengües, i que evidentment no és cert perquè n’hi ha moltes més. Segurament heu sentit a parlar en alguna ocasió de la idea de deseducar-nos o reeducar-nos, i és que revisar aquestes idees preconcebudes ens fa créixer com a persones. Aquesta és una tasca que cadascú de nosaltres hem de fer personalment i que resulta especialment important en un país com el nostre on la qüestió de la llengua ha estat estretament relacionada amb la política. Encara avui estan força estesos els arguments ètnics i tel·lúrics a l’hora de defensar l’ús del català, quan en realitat hauria de ser una decisió personal que recollís la voluntat, els coneixements i altres factors.

Però aquesta no és l’única mostra de la incidència de les idees polítiques en les sociolingüístiques. En tenim un exemple més en la creença que la llengua castellana és perseguida a Catalunya, un missatge absolutament fals induït de manera interessada per alguns grups polítics que, assegurant que defensen els
drets dels castellanoparlants, en realitat els estan perjudicant perquè fomenten una confrontació que actua de fre en la progressiva integració lingüística.

Fa relativament poc, un polític de primera fila de l’Estat espanyol va fer unes declaracions en què assegurava que Catalunya no estava preparada per tenir un xarnego com a president de la Generalitat. Avui aquell xarnego és el nostre president, però el polític en qüestió no ha reconegut el seu error de percepció. Reconeguem que sobre la realitat sociolingüística d’aquest país encara tenim molt per aprendre i posem-nos a treballar sense prejudicis.



Comentaris tancats a Realment val la pena suar la cansalada per a aquesta gent?
15 maig 2007

Realment val la pena suar la cansalada per a aquesta gent?

Author: oriac | Filed under: General

Fent cas de les indicacions per part de la casa reial espanyola (casa del rei Joan Carles de Borbó i Borbó), així com de la casa del príncep d'Astúries (Felip de borbó i Grècia) no anem a acarnissar-nos amb el desenllaç de la mort per sobredosi de pastilles de la germana de s.a .r. Letícia Ortiz Rocasolano. Només quatre dades d'interès per als contribuents:

 

1.- la morta disposava de 8.500 euros mensuals, partida adjudicada en els p.g.i. secció 153.3.4.-casa real (apartat despeses compensatòries de la casa del príncep d'Astúries).

2.- disposava d'un servei discret de vigilància (o contravigilància) compost per funcionaris adscrits al s. de seguretat de la casa reial (normalment, guàrdia civil) i això per quatre torns, és a dir, 12 funcionaris.

3.- disposava de cotxe (no oficial) però amb xofer (adscrit al parc mòbil de la casa real) i amb titularitat per part de la casa reial (un citroën xantia).

4.- disposava d'una altra partida complementària de 1.830 euros en concepte de dietes, de vestuari i locomoció per a assistència a esdeveniments oficials, com a tia en primer grau de l'hereu/a de la corona d'Espanya. Multipliquin, sumin o facin el que vulguin però no restin: mare de Letícia Ortiz, el seu pare, l'actual companya del seu pare, l'actual company de la seva mare, les seves germanes, els seus cònjuges o companys, els seus nebots, el seu avi matern i la seva àvia paterna, la seva ex…….. això només pel que concerneix la família Ortiz-Rocasolano … volen seguir ??? família marichalar, família urdangarin, família reial grega (a l'exili), família reial búlgara (a l'exili)… total, més de 45 milions d'euros / any.

 

És clar que ens hem de posar a treballar tots com xinos!!!

 

%[@more@]



Comentaris tancats a HOMOFÒBIA-LESBOFÒBIA.
9 març 2007

HOMOFÒBIA-LESBOFÒBIA.

Author: oriac | Filed under: General

"La dignitat de la persona, els drets inviolables que els són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonaments de l’ordre polític i de la pau social i humana".


Homofòbia: Aversió, odi, por, prejudici o discriminació contra homes o dones homosexuals, bisexuals i transsexuals, víctimes de delictes i agressions psíquiques (insults, amenaces) o agressions físiques (maltractaments, pallisses) de grups polítics d’extrema dreta. L’homofòbia, és doncs, un delicte.

 

En l’antiguitat (per exemple, entre els grecs, celtes, romans, xinesos i egipcis: civilitzacions clau en el desenvolupament de la nostra història com a col·lectiu humà) l’homosexualitat era només una manifestació més de la sexualitat del ser humà, sense qualificatiu ni especial rellevància. L'era moderna i el judeocristianisme va modificar aquesta situació, castigant-lo, censurant-lo i prohibint la seva expressió. Avui dia, en molts països del món l'homosexualitat segueix sent penalitzada o discriminada per la llei. D’aquest tipus de penalització, ja se’n pot anomenar delicte d’homofobia. Un objectiu de les organitzacions que lluiten pels drets dels gais i lesbianes és assolir que es reformin aquestes lleis discriminatòries i que s'aprovin altres que protegeixin explícitament la llibertat d'orientació i identitat sexual. No obstant això, adverteixen que les reformes legislatives per si soles no resoldran les situacions de discriminació i violència que pateixen moltes persones homosexuals, doncs es basen en una homofòbia generalitzada que no només opera a través de les lleis. L'homofòbia és un terme que descriu l'odi i rebuig a gais o lesbianes i cap a l'homosexualitat i el lesbianisme. Refereix a la por o a la negativa de persones, organitzacions, agències i/o governs a enfrontar la realitat i les especificitats que té aquest comportament sexual no heterosexual. L'homofòbia té un efecte directe, moltes vegades devastador, sobre la vida de les persones homosexuals. També obstaculitza la posada en pràctica d'estratègies d'educació, prevenció i sensibilització entorn de la diversitat sexual.

 

Es pot afirmar, que la manifestació en contra del matrimoni homosexual demostra la deriva ideològica del PP cap a la dreta més retrògrada.
La secretària nacional de Política Social, Empar Pont considera que la mobilització del 18 de juny promoguda pel PP amb el suport de la Conferència Episcopal Española, Unió Democràtica de Catalunya i plataformes afins com e-cristians, va ser la demostració de la intolerància subtil que demostra la dreta política en uns moments en què l’Estat espanyol viu l’impuls de l’esquerra federal a la qual ERC dóna suport.
A parer de Pont, "la Família sí importa" és un lema que busca la confusió i la polèmica ja que dóna a entendre el fet que de tipus de família només n’hi ha una: la "heterosexual tradicional". I ha afegit que "avui en dia, la societat avança, progressa i les societats lliures i justes que volem reconeixen els drets individuals donen la possibilitat de viure a cadascú amb llibertat i respecte".

[@more@]



Comentaris tancats a La nova etapa. La dona amb esperança.
9 març 2007

La nova etapa. La dona amb esperança.

Author: oriac | Filed under: General

Està clar que des de fa uns vint o vint-i-cinc anys ençà, la lluita per la igualtat de drets de les dones, ha fet progressos notables. Però encara queda camí per recorre, i bastant costerut. No només a nivell administratiu, sino a nivell laboral i social. Sobretot a nivell social. Les dones, no deixen de ser una força important en l'abenç de la societat actual, i tampoc hem d'oblidar que les dones, són més nombroses que els homes (dada verificada). Aquest punt, demostra que la repressió, no està mai feta per la majoria, sino per la minoria. Una minoria social que fa més nosa que servei. No cal ser d'esquerres o de dretes per arribar a aquesta deducció, però el problema persisteix. I és aquí on hem de lluitar: lluitar per la consensació dels joves, fer-los entendre que és un perill públic maltractar. Que matar, agredir i violar a les dones no el farà sentir més "home". Ans el contrari. L'altre punt al que hem de lluitar (tan dones com homes) és en aconseguir ser durs en la persecució dels maltractadors, obligant-los a no malmetre la millor part de la societat. Perque, què passaria si aquesta gent també es sentis agredida? Segur que també reaccionarien. Però no podem jugar amb les mateixes armes que ells utilitzen. Hem d'obligar-los a deixar aquest mal vici, que és sens dubte, de mal gust. Hem de ser més intel·ligents que ells.  I ho som. Mai és massa tard per lluitar. Però si tots ho tenim clar, ENDAVANT!

PROU DISCRIMINACIÓ!! VIOLÈNCIA MASCLISTA = VIOLÈNCIA MESQUINA!! PER LA LLIBERTAT DE LA DONA, LLUITA PERMANENT!!

[@more@]

5 febr. 2007

Llengua catalana. Submissió catalana o Maragallada?

Author: oriac | Filed under: General

Com era d'esperar, i ja feia massa que no passava un esdeveniment nacional com aquest, la família Maragall, inmersa en el món polític del sectarisme espanyolista del PSC, ha comès altre cop el que popularment es coneix com "Maragallada" com a Conseller d'Educació.

Quina por em fa tindre aquest titella zapaterista al capdavant d'una conselleria tan important com la d'educació!! Saber que aquest  intent de català espanyolista li sembla  bé que s'incrementi l'ensenyament del castellà (idioma imposat per l'imperi borbònic)  en comptes de fomentar el nostre propi idioma, l'orgull del nostre propi poble, part de la nostra cultura, LA NOSTRA EXPRESSIÓ EN PARAULES MAJÚSCULES, EL CATALÀ!!, venut per un plat de llenties, tal com va passar amb l'estatut retallat, retallat pel mateix partit que presideix actualment la conselleria d'educació. 

Hi ha molta gent (massa pel meu gust) que es gronxa en l'ideal socialista, formant el que ells anomenen "l'Espanya plural", "l'Espanya plurinacional", filosofia de la qual (filosofia que interpreto des d'un punt de vista nacionalista i catalanista) desintegra més que integra aquesta Espanya plural i també la nostra Catalunya autònoma. M'explicaré: persegueixen un model de desició independent en cada regió autònoma, desvinculant del centralista sistema dels feixistes. Ara bé, cada regió autònoma està alhora centralitzada per un monopòli situat a Madrid i anomenat Parlament espanyol. No és coherent això!! o s'és independent o s'és centralista, però l'entremig no acaba de ser el sistema necessari pel nostre poble. Aquest model, aquest sistema el qual estan tan orgullosos els esmentats socialistes, manté en el cas de Catalunya, una llibertat de competències, com ara, és el cas de la competència en la llengua catalana, en la difusió i en l'aprenentatge dels nostres joves envers la llengua. I aquest tros de lluç, el que sustenta el titol de Conseller d'Educació, expressa la seva conformitat en acceptar una violació competencial, ja que el govern central (el feixista) vol afegir una hora més de llengua castellana, res, simplement per no oblidar qui mana aquí, oi que si, senyor Ernest? o hauria de ser honorable Conseller?

 

 Amb tot això vull fer entendre que els socialistes estan tallant el pastís per allà on volen. Per això demano al President de la Generalitat (també socialista), la DIMISIÓ DEL CONSELLER ERNEST MARAGALL. Per evitar que segueixi la farça lingüística.

[@more@]

Comentaris tancats a Homosexualitat en el món. Perseguits per ser diferent (part 2).
1 febr. 2007

Homosexualitat en el món. Perseguits per ser diferent (part 2).

Author: oriac | Filed under: General

Certament, és normal que cadascú decideixi a qui estimar. A un li agradar una persona i al teu millor amic una altra de ben diferent. Aquest fet és el mateix que els hi passa a tota la gent que és gai, lesbiana, bisexual, heterosexual o transexual. Sigui quina sigui la tendència que decideix seguir, escullirà aquella persona que més li agradi.

Cinc tendències sexuals = Cinc maneres d'estimar = Una manera de respectar.

L'única manera de respectar, és ser tolerant. Per molt extrany que sembli, per molt difícil que sigui tindre a una persona al costat que no és de la mateixa tendència sexual, el dret de decidir cadascú d'estimar a qui vol és inviolable. Per tant, res de repressió ni d'intolerancia.

La perillositat de les persones que són intolerants amb els colectius no heterosexuals, el seu problema recau en ells mateixos: la intoleracia no deixa de ser l'odi a una por, a una deslleial desertització cerebral del propi individuu, ja que no poseeix suficient informació per adonar-se'n de que no es cap mal l'homosexualitat, sino un bé, una riquesa social.

En la diversitat, recau la nostra manera de ser: posseim el dret de raonar, i per tant, d'equivocar-nos. Sereu capaços de recondoir la situació per crear una millora?

[@more@]

14 gen. 2007

Homosexualitat en el món. Perseguits per ser diferents.

Author: oriac | Filed under: General

Cert és que encara en l'actualitat poquíssims llocs gaudeixen de la llibertat de la diversitat sexual. Si analitzem la situació per les diferents parts del nostre món, a Amèrica és gradual la situació de nord a sud: a Canadà es permeten els matrimonis civils entre homosexuals. En aquest país les relacions sentimentals entre persones del mateix sexe, antigament estaven mal vistes i severament perseguides. Ara, com veiem, és el país més avançat d'Amèrica en aquesta matèria. El seu veí del sud, Estats Units, no reconeix els seus drets a aquesta part de la societat, tot i que hi ha l'excepció de l'Estat de Vermont que si es celebren unions pel civil amb valor legal. A Mèxic la gent comença a tindre en bona consideració aquesta part de la societat la qual està en augment cada dia, i tendeixen a desaparèixer les amenaces tan freqüents contra els homosexuals, bisexuals, lesbianes i transsexuals. De fet, Mèxic l'any 2002 va estat a punt de legalitzar l'adopció gai, però hagués fet falta una majoria absoluta que al final no va poder ser. A Europa, és on tot això està més avançat. Dinamarca és el primer de la llista. Ha estat el primer que ha legalitzat en tot el país el matrimoni i l'adopció per a homosexuals, des de la dècada dels 80. Alemanya ha elaborat una llei de parelles de fet, similar a la qual existeix en altres regions europees, en la qual es regulen en certa manera els drets per a gais i lesbianes. També permeten matrimoni i adopció Holanda, Suècia, Finlàndia, i Bèlgica (encara que sense adopció). Anglaterra ha estat un dels últims països a sumar-se al dret a l'adopció i a les unions civils, també es permet que els transsexuals es puguin casar, tanmateix, a Anglaterra, al igual que Rússia besar a algú del teu mateix sexe en públic és un delicte (una mica contradictori, si que ho és). I per últim, Espanya ha estat l'últim país el qual es permet l'unió civil de parelles gais i lesbianes.
En algun altre país, com per exemple, és el cas de Romania, estimar a algú del teu sexe et pot costar d'un a cinc anys de presó. És una dada curiosa el fet que el 1791 Napoleó descriminaliza l'homosexualitat, fet que ho ha estat il·legal fins a 1982.
Si parlem d'Àfrica, hem de parlar d'il·legalitat i criminalitat de l'homosexualitat en la seva major part del territori. Només podem comparar a Sud-àfrica i alguns països del centre d’Àfrica amb Europa a causa de la similitud de la situació social amb l’homosexualitat. La veritat és que malgrat que no es veu amb bons ulls l'homosexualitat en aquest continent, en els últims anys les associacions de gais i lesbianes estan assolint canvis i millorant la situació. Això no treu que encara es donin casos de persecució policial contra homosexuals. La policia carrega a certs grups i els executa. En altres països del continent, hi ha hagut resolucions favorables al col·lectiu homosexual. Fets com aquest, demostren que a poc a poc el gran "armari Africà" comença a obrir-se. Però quant temps farà mancada perquè es tingui una situació més normal en aquest territori? No se sap, i de moment, encara caldrà suportar una pesada homofòbia. A gairebé tota Àsia, l'homosexualitat està sancionada. Segons les lleis islàmiques, mantenir relacions amb persones del mateix sexe costa aproximadament cent cops de fuet a aquells que romanen solters, i la lapidació per a les persones ja casades. Hi ha països, com Txetxena, que castiguen només als homes a qui acusen de sodomització gai (fer l'amor entre homes), però no imposen penes per a les lesbianes. A Malàcia, et pot costar passar vint anys a la presó, o si no, també existeix la flagel·lació. A Rússia s'han sotmès a nombroses lesbianes a tractaments psiquiàtrics forçats per a intentar guarir-les. Però han fracassat aquest tipus d'experiments. I poc després que això succeís, el 1992, l'OMS va eliminar l'homosexualitat de la seva llista de malalties, deixant-la simplement com una orientació sexual més.

[@more@]